En la majoria dels casos,
els monarques eren considerats descendents dels Déus, fet que
per una banda els eximia del seguiment dels tabús i per altra
banda, no els permetia aparellar-se amb plebeus.
La fotografia que il·lustra
aquesta secció, representa Santa Dymphna... la patrona de les
víctimes d'incest. Tan als primers estadis de la vida de l'ésser
humà com a les societats primitives, l'incest és un desig
normal, ja que l'ésser humà té en els membres de
la seva família els primers objectes de desig sexual; això
no és així quan l'infant creix o quan les societats passen
d'un estadi més primitiu a un altre més avançat.
Quan aquest desenvolupament ocorre, en un cas es reprimeix el desig
incestuós i en l'altre, es creen regles.
La fotografia per se
ens explica que aquestes regles contra l'incest tenen un origen moral.
Santa Dymphna morí a mans del seu pare al negar-se a mantenir-hi
relacions incestuoses; per aquest motiu l'església catòlica
ens la presenta com a model a seguir, com a Santa, al mantenir ferma
la seva voluntat i la seva moral. Però més que un origen
moral, en un principi, aquestes regles actuen com a reguladores, valgui
la redundància, de la societat. Al marxar del grup d'origen les
filles, els grups s'obren a la societat, es creen vincles entre els
grups i s'eviten els grups tancats. Com diu Lévi-Strauss "si
la organització social va tenir un principi, aquest només
va poder consistir en la prohibició de l'incest" ("Antropología
estructural", Barcelona, Paidós, 1987).
Podem considerar encara
un altre explicació per la prohibició dels matrimonis
consanguinis (a més de les ja esmentades de repressió
del primers objectes de desig sexual i la de creació de vincles
entre els grups socials), és l'explicació biològica
que emfasitza en l'efecte perjudicial dels matrimonis incestuosos. La
sang barrejada amb la mateixa sang al llarg del temps produiria desavantatges
adaptatius i finalment la extinció del grup.