"Santa DYMPHNA"

Com hem vist en altres parts d'aquest dossier, cada societat humana construeix el concepte del matrimoni d'una manera diferent; i li assigna certes regles sobre el que es pot acceptar i el que no. Aquestes regles són tant de caire implícit com explícit.

Hem vist abans com en algunes societats occidentals existien regles explícites sobre la poligàmia i ara veurem com el tabú de l'Incest tracta més de regles implícites que d'una altra cosa.

L'incest prohibeix les relacions sexuals i el matrimoni entre parents primaris. Encara que a moltes societats s'estén la prohibició a altres familiars més allunyats.

Dintre de la universalitat de la prohibició de l'incest, trobem algunes excepcions. En general, al llarg de la història, hem vist com els membres de la reialesa, bàsicament per motius polítics i de augment de poder, eren exclosos d'aquest tabú. Aquesta exclusió s'explicava per la consideració d'éssers humans superiors que han tingut els monarques al llarg de la història.

En la majoria dels casos, els monarques eren considerats descendents dels Déus, fet que per una banda els eximia del seguiment dels tabús i per altra banda, no els permetia aparellar-se amb plebeus.

La fotografia que il·lustra aquesta secció, representa Santa Dymphna... la patrona de les víctimes d'incest. Tan als primers estadis de la vida de l'ésser humà com a les societats primitives, l'incest és un desig normal, ja que l'ésser humà té en els membres de la seva família els primers objectes de desig sexual; això no és així quan l'infant creix o quan les societats passen d'un estadi més primitiu a un altre més avançat. Quan aquest desenvolupament ocorre, en un cas es reprimeix el desig incestuós i en l'altre, es creen regles.

La fotografia per se ens explica que aquestes regles contra l'incest tenen un origen moral. Santa Dymphna morí a mans del seu pare al negar-se a mantenir-hi relacions incestuoses; per aquest motiu l'església catòlica ens la presenta com a model a seguir, com a Santa, al mantenir ferma la seva voluntat i la seva moral. Però més que un origen moral, en un principi, aquestes regles actuen com a reguladores, valgui la redundància, de la societat. Al marxar del grup d'origen les filles, els grups s'obren a la societat, es creen vincles entre els grups i s'eviten els grups tancats. Com diu Lévi-Strauss "si la organització social va tenir un principi, aquest només va poder consistir en la prohibició de l'incest" ("Antropología estructural", Barcelona, Paidós, 1987).

Podem considerar encara un altre explicació per la prohibició dels matrimonis consanguinis (a més de les ja esmentades de repressió del primers objectes de desig sexual i la de creació de vincles entre els grups socials), és l'explicació biològica que emfasitza en l'efecte perjudicial dels matrimonis incestuosos. La sang barrejada amb la mateixa sang al llarg del temps produiria desavantatges adaptatius i finalment la extinció del grup.